Història de l'escola

Història de l'escola

1966
Neix com a escola privada, en ple franquisme, donada la manca d’escoles catalanes, laiques i mixtes. Es proposa recuperar la tradició pedagògica avançada que ja havia existit a Catalunya abans de la Guerra Civil i fer una escola en llengua catalana i arrelada al país.
A l’abril es va obrir un parvulari amb set alumnes i quatre mestres, que eren les titulars del centre.
L’edifici era un pis de lloguer situat al c/ Serra Campdelacreu de Vic. S’anomenà Andersen en homenatge al famós escriptor de contes infantils.
Una de les mestres havia participat en la primera escola d’estiu de Barcelona de Rosa Sensat.

1966/67
Es comença el curs amb quaranta alumnes i, en acabar-lo, ja eren noranta. Per primera vegada a Vic es posa en funcionament un autocar que recull els nens i les nenes i els porta a l’Escola.
La línia pedagògica està basada en els principis de les anomenades «escoles actives», en què la renovació pedagògica i la participació dels pares d’alumnes en les tasques de l’Escola és un objectiu essencial.

1970/71
Arran de la nova Llei d’educació, es qüestiona la continuïtat del centre. Es decideix impartir EGB, a més de parvulari, i es crea una societat anònima de pares (SAPPYC), que serà l’òrgan que gestionarà totes les activitats econòmiques de l’entitat.
Es contracten nous mestres i la plantilla del professorat arriba ja a vuit persones.
L’Escola participa en l’anomenada coordinació escolar, que sorgí arran de les escoles d’estiu de Rosa Sensat, i era una agrupació que coordinava totes aquelles escoles creades a finals dels seixanta amb uns principis de catalanitat, laïcitat i mètodes pedagògics actius.
Per problemes d’espai, s’habilita un altre edifici situat prop del primer, on es posà en funcionament un menjador escolar. Quedava palesa encara la manca d’espai per poder desenvolupar moltes tasques pedagògiques i sobretot els patis, ja que els alumnes més grans havien d’anar a jugar al camp de futbol situat al costat de l’antic estadi d’atletisme.

1973/74
Es debat entre pares i mestres la manera de gestionar l’Escola i es decideix canviar la titularitat jurídica passant de la societat anònima a la cooperativa escolar.
Aquest canvi va implicar que els pares no fossin només els financers de l’Escola, sinó que participessin plenament en la gestió del centre.
Es crea el Consell d’Escola, òrgan màxim de participació i decisió integrat per pares i mestres.
Es deixa enrere l’estructura clàssica de direcció única per avançar cap a l’autogestió de tot l’equip de mestres i pares, encapçalat per un coordinador que actua conjuntament amb un equip directiu.
Es decideix iniciar els tràmits per a la construcció d’un nou edifici escolar i es crea una comissió expressa per a aquesta qüestió.

1974/75
Després de discussions i debats, s’edita l’ideari i la línia pedagògica de l’Escola, que ha de ser el punt de referència per a totes les activitats educatives.
En l’ideari queda clara la voluntat de ser algun dia una escola pública quan es recuperin la democràcia i les institucions del nostre país.
Es legalitzen els estatuts de la Cooperativa Escolar Andersen, emparant-se en la Llei de cooperatives del consum del Ministeri de Treball.
La Cooperativa Escolar Andersen compra uns terrenys situats als afores de Vic per a la futura construcció d’una nova escola. S’inicien un seguit de tràmits administratius per tal d’aconseguir el reconeixement d’obra d’interès social i així obtenir crèdits del Banc Hipotecari de l’Estat. El projecte de la nova escola serà llargament discutit al Consell d’Escola i al claustre, i es valora la importància dels espais en la tasca educativa.
Acaben vuitè d’EGB la primera promoció d’alumnes de l’Escola Andersen.

Juny 1976
S’inauguren les obres de la futura nova Escola, situada en uns terrenys als afores de Vic.

1977/78
Inauguració del nou edifici de l’Escola i seu actual, situada a l’Av. Olímpia, s/n de Vic. Es fa el trasllat amb molta il·lusió i pocs recursos.
La majoria d’escoles que formaven part de la Coordinació Escolar i la Federació de Cooperatives de Catalunya, entre les quals hi ha la nostra, s’organitzen amb el propòsit de convertir-se en escoles públiques. Neix el CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per a l’Escola Pública Catalana).

1979/80
L’Escola rep el premi Baldiri Reixac per la seva tasca continuada de renovació i normalització de l’ensenyament en català. Mestres de l’Escola participen en l’organització de l’Escola d’Estiu d’Osona, i també fan de professors en aquesta i altres escoles d’estiu de Catalunya.
Dos mestres de l’Escola col·laboren com a professors de didàctica a l’Escola de Mestres Jaume Balmes de Vic.

1983/84
Premi Baldiri Reixac als alumnes de sisè pel seu treball globalitzador sobre les coves de les Grioteres.
El Parlament de Catalunya aprova la Llei 14/1983, reguladora del procés d’integració a la xarxa pública de diverses escoles privades que ho desitgin. L’Escola Andersen debat aquesta situació a l’Assemblea de pares, i el claustre de mestres decideix presentar tots els requisits legalment establerts per tal d’acollir-se a l’esmentada Llei.

1984/85
L’Escola entra a formar part dels Centres Experimentadors per a la reforma educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i actualment continua fent aquesta experimentació fins que la nova Llei d’educació es comenci a aplicar a totes les escoles del país.
Es publica al DOGC la llista de centres que es consideren capacitats per integrar-los a la xarxa de centres docents públics. La nostra escola ha fet un pas endavant per integrar-s’hi.

1986/87
Es reorganitzen els cicles educatius i es crea un nou cicle anomenat Intermedi, que abastarà els cursos de 5è i 6è d’EGB.
Comencen les negociacions amb el Departament d’Ensenyament per a la integració a la xarxa pública.

1987/88
Es comença a aplicar a 1r d’EGB, el pla experimental de ciències naturals 6/12.
S’intensifiquen les negociacions amb el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Vic per passar a ser una escola pública.
Amb data oficial de l’1 de juny del 1988, l’Escola Andersen esdevé una escola pública, tal com s’havia somiat molts anys abans. Signen el conveni d’integració el president de la Cooperativa Escolar Andersen, el batlle de Vic i el conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Fruit d’aquests acords, el proper curs no hi haurà la classe de tres anys, aspecte molt dolgut pels pares i mestres.

1988/89
PRIMER CURS D’ESCOLA PÚBLICA! S’integren a l’Escola 80 alumnes i 6 mestres provinents de l’Escola St. Albert de Vic, també del CEPEPC, fruit del conveni amb la Generalitat. Per poder encabir tots els alumnes, l’Ajuntament de Vic construeix dues aules noves. Comença a funcionar l’Aula d’Educació Especial, amb un mestre amb dedicació exclusiva i l’assessorament i el suport de l’EAP d’Osona.

1989/90
Un grup d’alumnes del taller de l’hort i jardineria rep una beca de la Fundació Caixa de Manlleu per al projecte: L’hort i la jardineria a l’Escola. La beca permet arreglar la zona destinada a hort i comprar un hivernacle.
Dos mestres de l’Escola, a petició del Departament d’Ensenyament, participen en la difusió dels nous dissenys curriculars de la reforma educativa.
El Consell Escolar crea una comissió per tal d’impulsar la discussió i una nova redacció del projecte educatiu de l’Escola.

1990/91
A principi de curs es comença la primera fase de remodelació de les teulades de l’Escola.
L’Escola participa en la posada en pràctica, com a centre experimental, de la reforma educativa als nivells de cicle inicial (1r i 2n de l’etapa de primària), amb continuïtat durant els cursos posteriors als altres cicles d’aquesta etapa.
Comença a funcionar l’aula taller com un recurs més per apropar el món de la tècnica als alumnes de l’Escola.
S’introdueix la informàtica educativa a l’Escola. Es crea una aula d’informàtica amb els ordinadors comprats pel Consell Escolar i els concedits pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
L’Escola recupera l’aula de tres anys i es comença la matriculació per al curs vinent.
Acabarà aquest curs la 16a promoció d’alumnes de l’Escola.
Se celebra el 25è aniversari de la fundació de l’Escola.

1991/92
S’inicia un nou càrrec per part dels alumnes, «el secretari de dia» amb unes funcions molt concretes.
Una mestra de l’Escola és demanada pel Departament d’Ensenyament per impartir cursos als mestres de formació bàsica per a la reforma.
Es porta a terme el programa integrat d’educació ambiental.

1992/93
Conjuntament amb una escola de St. Celoni, es participa al Saló de l’Ensenyament a Barcelona per donar a conèixer el Programa Integrat d’Educació Ambiental.

1994/95
Ramon Sitjà deixa el càrrec de director i Xita Vernis l’assumeix juntament amb Concepció Balasch, com a cap d’estudis, i Pere Roca, com a secretari.
Hi ha eleccions per constituir el Consell Escolar.
A mitjans de juny s’inicien les obres de la teulada.
Hi ha més noves inscripcions que places pot oferir l’escola, i això provoca certs problemes ja que hi ha algunes famílies que no hi caben.

1995/96
S’elabora la redacció final del projecte educatiu i es comença a buscar finançament per editar-lo.
Continuen els problemes per obtenir una plaça a l’Escola.

1996/97
S’edita el projecte educatiu amb la col·laboració de l’editorial Eumo.
El Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Vic comunica la decisió de tirar endavant la fusió de les escoles Andersen amb Jaume Balmes i Guillem de Montrodon amb Sant Miquel dels Sants. En aquesta línia:
· Es decideix ampliar l’edifici de l’escola Andersen que acabarà acollint tots els alumnes: l’Ajuntament s’encarrega d’elaborar els projectes.
· S’estableix un calendari de fusió: el Consell Escolar mixt de les dues escoles aprovà que fos al més aviat possible a mesura que les obres d’ampliació fossin acabades:

97/98 Junts els P3
98/99 Junts tot el parvulari
99/00 Junts parvulari i cicle inicial
00/01 Junts tots els nivells

· S’estudia l’efecte que la fusió produeix a les plantilles de mestres. Es qualifica l’escola com a CAEP i es dota d’una plantilla de 28 mestres. La fusió no afecta, de moment, cap dels 27 mestres definitius que hi ha entre els dos centres fusionats.
· S’explica al col·lectiu de pares i mares la decisió presa. És molt important que es vegi com un compromís de tota la ciutat. S’organitza una assemblea en la qual assisteix la delegada territorial, Sra. Rosa Ribas, i l’alcalde de Vic, Sr. Jacint Codina.
· S’assegura que no es perdran línies a l’escola pública a canvi d’augmentar-ne a la privada.
· S’assegura que s’implicarà també l’escola concertada en l’esforç per evitar que es creïn guetos d’alumnes magribins a la ciutat.
· Es comença a preparar el treball perquè el setembre del 1997 s’iniciï el funcionament d’una escola de doble línia encara que estigui en dos edificis.

1997/98
S’inicia el procés de fusió amb l’escola Jaume Balmes.
Es creen dos grups de P3. Comencem a funcionar com una única escola. Es reorganitza el temps d’exclusiva ja que estem en dos edificis molt separats. També s’adapta el funcionament general a una escola més gran de doble línia.
S’elegeix com a nou director de l’escola Andersen-Balmes Pere Roca que, juntament amb M. Teresa Vilarnau i M. Angeles Martín (caps d’estudis) i Elisabet Rosell (secretària), formen el nou equip directiu.

1998/99
Es creen els sis grups de parvulari a l’edifici Andersen. Els més petits estrenen les dues aules noves fetes a l’estiu.
S’han de traslladar dues mestres d’un edifici a l’altre. Es creen dos grups de P5 a partir de tots els alumnes que el curs anterior feien P4 a cada escola. Això genera una mica d’angoixa a les famílies.
Es prepara la fusió dels grups de cicle inicial per al curs següent: activitats comunes, sortides, anàlisis sociològiques,…
La Universitat de Vic, amb el finançament de la Fundació Bofill, comença a fer el treball de seguiment de la fusió de les escoles.

1999/00
Comencen les obres d’ampliació principals. S’instal·len dues aules prefabricades de manera provisional.
Es creen els 4 grups de cicle inicial, incorporant els alumnes de 2n procedents de l’escola Balmes.
Es posen en marxa diversos recursos per atendre la diversitat cada vegada més accentuada a cada un dels nivells: atenció de l’especialista d’educació especial, persona de reforç, agrupaments diversos, tallers…
Es prepara la fusió dels grups de cicle mitjà i superior per al curs següent: es preveu que hi haurà més dificultats perquè són alumnes més grans, perquè hi ha poc temps per cohesionar els nous grups, perquè s’accentuaran les diferències de nivell…

2000/01
S’acaba el procés de fusió i les obres de les noves instal·lacions. Falta l’última fase del projecte (tanca, accessos, pàrquing, enjardinament…).
Tots els alumnes i mestres ja estan concentrats al mateix edifici.
Afrontem el repte de fusionar els alumnes de 4t, 5è i 6è, organitzant els espais, temps, matèries, tutories… de manera que ens permeti facilitar la convivència i l’aprenentatge, desmuntant els grups d’origen sense partir per poc temps grups humans de vuit anys d’història.
S’elegeix un nou equip directiu: director, Pere Roca; caps d’estudis, Carme Franquesa i Ramon Sitjà; secretària: Assumpta Codina.
S’aprova el I Pla Estratègic de l’escola Andersen-Balmes.

2002/03
Eleccions al Consell Escolar. La Comissió Pedagògica inicia la revisió del projecte educatiu de l’Escola i la redacció del Reglament de convivència.

2004/05
El Consell Escolar aprova el redactat definitiu del nou projecte educatiu del centre; al mateix temps aprova retornar a l’escola el nom originari: Escola Andersen i proposar-ne el canvi oficial a l’Ajuntament i al Departament d’Educació.
S’elegeix nova directora per als propers tres cursos: Elisabet Rosell, que juntament amb Judit Santanach com a cap d’estudis, i Pere Roca com a secretari, formaran el nou equip directiu del centre.

2005/06
Es presenta el Projecte d’Innovació d’Autonomia de Centres, que és acceptat i signat pel Departament d’Educació, i que s’aplicarà els propers tres anys. De la mateixa manera també s’inicia el Projecte d’Innovació de Biblioteques.
S’incorpora a l’equip directiu Dolors Fontarnau en substitució de Judith Santanach, com a cap d’estudis.
Es comença a planificar la implantació de la sisena hora a la primària de cara al curs vinent.